Escola pública transformadora o asil d’incapaços fets amb motlle?

Escola pública transformadora o asil d’incapaços fets amb motlle?

Barregi la mesura justa dels següents ingredients: no llegir res mai, saber-ho tot perquè sí, massa jo per pensar en les altres persones, tenir un cervell fet de pel·lícules americanes i televisió bananera i la sensibilitat dels porus de la moneda de 50 cèntims, i prou alienats per no reconèixer cap mancança. El plat resultant és la parella que té fills per mostrar-los els dies de barbacoes de la colla d’amics, però que quan tenen 10 anys ja no saben que n’han de fer de “les seves criatures”. Ells ja fan prou hores de feina, ja se n’ocuparan l’escola i l’ajuntament, que per açò paguen impostos. Açò sí als seus fills que ningú no els corresgesqui ni els castigui que són molt seus i com els pares “tienen mucho carácter”. Fills malcriats, consentits i no estimats que fracassaran en quasi tot. Una plaga que està causant que l’escola pública es convertesqui en un asil d’incapaços fets amb motlle, que conviuen amb molts altres persones que volen que l’escola els oferesqui possibilitats i oportunitats per a la vida.

Ja ho hem dit massa vegades, l’escola no pot ni ha d’encabir-ho tot. Així només deixarà de fer la funció transformadora que deriva de la cultura. L’escola no és el dispensari d’afectes perduts, de teràpies per a la conducta, de prevencions de tot tipus, de les mil campanyes informatives, de corregir vicis alimentaris, higiènics, organtizatius, d’ordre, etc. Senzillament perquè res d’açò no pot fer-ho bé.

L’escola farà, com sempre ha fet, de salvaguarda cultural i moral de les personetes, que ja és prou. Però les famílies i la societat s’han de prendre seriosament la responsabilitat educadora que no exerceixen. Fins i tot deseduquen inspirats per principis pervertidors d’allò que és la vida social.

El poble ha tingut en la educació un bitllet cap al progrés i el benestar, la igualtat i fins i tot la dignitat. Aquest paper és imprescindible que el seguesqui complint. I, una de dues, o es retiren les expectatives actuals cap a l’escola o li donam el poder, l’autoritat i el recursos per comandar amb ciència i independència. Actualment: tots els objectius i tota la teràpia social, però amb cap autoritat ni cap respecte. Fixem responsabilitats i que tothom assumesqui les seves. Prou covardia de transferir-ho tot a l’escola.

Deixem-nos de dogmes i treballem en: innovació, imaginació, alternatives i ordre en defensa d’una escola pública transformadora.

Anselm Barber Luz